La Mezzalama és una de les proves clàssiques del calendari d'esquí de muntanya que aquest any ha canviat el recorregut i s'ha invertit el sentit de la cursa, que ha començat a Gressonay amb meta a Cervinia, als peus del mític Cervino. En un recorregut de 45km els esquiadors han afrontat un desnivell de 3.900m d'alta muntanya amb vistes increïbles al Cervino, el Mont Rosa o el Breithorn entre altres cims a la confluència entre Itàlia, Suïssa i França. Una duresa afegida a edicions anteriors, ja que els esquiadors van sumar gairebé una hora més al crono per poder acabar la cursa.

Després de que la prova fos canviada de data per mal temps, finalment la sortida es va donar dissabte a les cinc del matí. El dia havia millorat després d'una nit de molt mal temps. No obstant això, el vent va ser el gran protagonista de la prova i va incrementar la duresa del recorregut, obligant a molts equips a abandonar durant el recorregut.

Miró, per la seva banda, arribava tranquil·la a la prova, després d'haver entrenat amb bones sensacions les darreres setmanes. A la sortida el trio Mollaret-Forsberg-Fietscher va arrencar amb força i es va posar en primera posició. Miró, Roux i Pont Combe els seguien de prop, i les van passar durant la primera pujada. Allà van començar els problemes per a Miró, que va començar a notar-se sense energia i amb dificultats per avançar al ritme de les seves companyes. Mollaret, Forsberg i Fietscher van aprofitar l'oportunitat per posar-se de nou al capdavant i marcar distància amb les seves competidores.

Segons explicava Miró: “He hagut de lluitar molt avui per no abandonar. No em notava amb força i no trobava el ritme. Sort que anava amb les meves companyes que m'han donat suport perquè continués, perquè la veritat és que se m'ha fet molt difícil, en una prova molt llarga i molt dura”. Finalment, en veure que era molt complicat poder superar a les seves rivals, el trio es va prendre amb calma l'última part de la prova i van arribar a meta amb dos minuts de diferència amb de les guanyadores.

Miró comentava: “És una sensació agredolça. D'una banda, contenta per haver acabat i també per tota la temporada que he fet, perquè no esperava poder arribar al final amb aquest nivell. No obstant això se't queda una espineta, perquè arribava en forma a la prova i és una prova que mai he guanyat i m'hauria fet molta il·lusió. No obstant això la valoració de la temporada és molt bona i estic realment molt feliç per haver aconseguit arribar fins aquí”.

Mireia Miró va posar així el punt i final a una temporada en què ha obtingut molt bons resultats. Entre ells, destaquen les victòries a les proves per equips Pierra Menta i Adamello, així com dues medalles de bronze en el mundial per equips i relleus. A nivell individual, Miró va quedar quarta a la Copa del Món disputada a Andorra i va vèncer a la prova 3 Fronteres, també a Andorra.

A partir d'ara, Mireia Miró començarà a pensar en l'estiu, que vol centrar en el salt base.