Sortim del centre de Sant Quirze i creuem el pont sobre el riu Ter. Passat el pont seguim les marques del GR 210 a l'esquerra direcció el castell de Montesquiu. Aquest primer tram fins al castell és asfaltat. Allà continuem per una pista amunt seguint ara els senyals del GR 151 direcció el pla Revell i el castell de Besora. Arribats al pla Revell, un prat de pastura situat en un petit altiplà, ens dirigim primer cap a la dreta fins a la casa del Revell, un cobert ara mig en runes, que, situat arran de la cinglera, és un bon balcó per contemplar la vall del Bisaura. El GR ara creua el prat per passar pel costat d'una bassa d'aigua. Quan aquell se'n va a la dreta per buscar la baixada més còmoda d'aquest altiplà, el deixem momentàniament i anem a cercar el límit del pla, des d'on veurem la carena que uneix l'altiplà amb la mola on se situa el castell. Hi baixarem en compte per una canal de terreny erosionat. Podem evitar aquest tram si retornem al GR. Arribats al peu de la mola, fem una altra variant: deixem el GR, i seguim un sender que s'enfila a la dreta directe cap al castell. Aquesta opció ens evitarà fer dues vegades, per pujar i baixar, el camí d'accés al castell des de Santa Maria de Besora. De tant en tant trobarem cordes i ganxos que ens ajudaran a superar algun grau. El darrer tram equipat és una autèntic atac al castell. Situat en un turó herbat de 1.000 m d'alçada, la vista que agafa aquest modest castell és tanmateix molt àmplia. Des d'allà es domina el castell de Milany, el santuari de Bellmunt, el Pirineu oriental, i el Puigsacalm entre altres muntanyes. Baixem ara sí per un camí evident i còmode fins retrobar el GR, ja en arribar a Santa Maria, bon lloc per avituallar-nos després d'un parell d'hores de camí. Passem pel costat de l'església i creuem un parc per anar a buscar una pista barrada amb una tanca metàl·lica. La creuem sempre seguint el GR 151. Passem pel costat d'alguns masos i finalment arribem a la masia de El Mir, ara un restaurant, que creuem pel mig. La pista, amb alguna drecera, baixa fins a la riera de la Foradada, on, en el punt on hi ha una antiga resclosa, trobem una passarel·la de fusta que ens permet creuar-la. A l'altre costat de la passarel·la ens desviem a la dreta per anar a visitar el salt del Mir i els tres antics molins que aprofitaven l'aigua d'aquest saltant. Aquest indret és molt humit, i és més espectacular en dies posteriors a pluges fortes, quan la riera baixa generosa. Per no retornar enrere fins a la passarel·la per anar a buscar la continuació del GR, cerquem dins del bosc davant del segon molí un sender poc marcat que ens enllaçarà amb aquest GR. El sender ens enfilarà sense descans fins a la carena del Bosquetell. Arribats al coll creuem un filat elèctric, i baixem per anar a buscar la continuació del camí dins del bosc fins arribar a una pista. En aquest punt trobem el GR 3, que ve de Vidrà, i que nosaltres continuarem a la dreta per resseguir la serra de la Cogulera fins al veïnat de la Foradada, i arribar finalment al punt d'inici.
Volta al Bisaura