Una afició que creix

Això dels ultres s'ha posat de moda. Hi ha un creixement molt gran a Espanya i a França,
tant pel que fa al nombre de corredors com al nombre de proves que s'organitzen. En aquests moments podries fer un ultra cada setmana i fins i tot podries escollir, ja que hi ha setmanes en què n'hi ha més d'un, sobretot en temporada d'estiu. A l'hivern no n'hi ha tants. El que creix més són els ultres de muntanya, amb molts quilòmetres i molt desnivell positiu. La competència en el món de l'organització d'ultres és molt forta. Tot i que en els darrers anys el nombre de corredors també ha augmentat considerablement, l'oferta creix més ràpidament de la demanda. Comparativament el creixement del nombre de curses és major que el del nombre de corredors, sobretot a França.

Les curses d'alta resistència fa molts anys que es practiquen. A França la primera que es va muntar va ser l'any 1955, la Saint Étienne-Lyon, que té 70 quilòmetres i poc desnivell. A partit de l'any 1998-1999 l'afició augmenta i surten moltes curses noves.

Requisits per fer un ultra

Físicament s'ha d'estar ben preparat. La gent s'entrena molt, treballa a consciència la preparació, adapta l'alimentació i també la forma de viure. Fer ultres requereix tenir una higiene de vida molt particular i una preparació psicològica important. Sovint la segona part de la cursa la fas més amb el cap que amb les cames.

Particularment el que més m'ha apassionat d'aquest esport és el fet que m'ha obligat a canviar radicalment la forma de veure la vida i també el fet que hi ha una convivència entre els corredors, una solidaritat i un esperit de superació que li dóna molt interès. Hi ha molta gent a qui això li agrada, i això fa que els enganxin les curses d'alta resistència. Per molts és una addicció.

Els ultra trails i la salut

Els metges tradicionals comenten que fer aquesta mena de curses és una bogeria en canvi els metges de l'esport fins hi tot ho aconsellen, però sempre que ho facis dins de la teva mesura. Cadascú ha de saber quan cal parar, quan cal posar més ritme, aprendre a entrenar i millorar la higiene de vida. Això implica adaptar l'alimentació. Per exemple, l'alcohol i el tabac estan totalment proscrits. T'has d'entrenar i en general estàs fent coses saludables i l'activitat és saludable. A partir d'aquest moment estàs més preparat per enfrontar-te a una cursa d'aquestes característiques.

A nivell alimentari cal portar una dieta equilibrada. Eliminar els fregits per exemple. Cada dietista et podria donar consells diferents. Pots mirar dietes de dietistes de l'esport i moltes són ben diferents. Algunes fins i tot es contradiuen. Per exemple el pa que pots menjar en cursa, ha de ser pa negre o pa blanc? Hi ha qui diu que només pa negre i res de pa blanc. Altres diuen que sobretot ha de ser pa blanc, que és més fàcil de digerir que el pa negre. Els hidrats de carbó són bàsics i també la proteïna per a la reconstrucció muscular. Una alimentació basada en fruita, llegums i verdures. És molt important conèixer-se un mateix i cadascú va veient què és el que millor li va segons el seu metabolisme. Cal escoltar el cos!

El temps de recuperació d'un ultra depèn de la capacitat física de la gent, però com a terme general cal comptar sis setmanes ben bones de recuperació per tornar a estar al nivell que estaves abans de l'ultra. Són sis setmanes en les quals igualment vas a entrenar, però el teu nivell físic està ressentit durant força temps. En un ultra gastes molta fibra, tens moltes microlesions musculars que s'han de reconstruir.

Començar a fer ultres

Una persona que estigui una mica entrenada, que sigui capaç per exemple de fer una mitja marató de muntanya i acabi bé, si es prepara a consciència, en mig any pot estar suficientment preparada per afrontar un ultra trail dels poc exigents, i amb una mica més de temps podria acabar perfectament un ultra dels llargs. Hauria de fer dos tipus d'entrenaments: un entrenament basat en sèries, on durant fraccions de temps puges molt alta la freqüència cardíaca, i un tipus d'entrenament de durada per treballar la distància, el volum. Has d'aconseguir anar amb una freqüència cardíaca més aviat feble, però durant molt de temps. Entrenar-te a córrer tres, quatre o cinc hores seguides. Seria ideal un mínim de quatre entrenaments per setmana, alternant els dos tipus d'entrenament. També és important alternar esports. Per exemple fer bicicleta és molt bo perquè et permet entrenar a nivell aeròbic sense forçar les articulacions. Altres esports com l'esquí de fons i l'esquí de muntanya són fabulosos també per a l'entrenament. També pot ajudar fer una mica des musculació. Durant l'hivern va bé fer esports d'esquí, però sense deixar de córrer, ja que si no, reemprendre l'activitat de cara a l'estiu és molt dur. El treball de les articulacions i la musculatura que treballes no són els mateixos. Considero que per treballar el cos l'esquí de muntanya és el millor que hi ha. A part, fas exercici en alçada i això també ajuda.

No hi ha edat per començar. Dins de l'etapa madura qualsevol edat és bona. Jo per exemple vaig començar als 51 anys. Corria mitges maratons, però vaig parar durant molt temps. A l'edat dels 50 em van començar a interessar els ultres i als 51 vaig fer el meu primer ultra i ara me'n considero addicte. Ara tinc 56 anys i faig uns 3 ultres cada any. Des que organitzo l'ultra trail d'Andorra estic una mica més limitat perquè hi inverteixo molt temps i això pertorba els ritmes d'entrenament. La contrapartida és, però, que et permet conèixer molts corredors i conèixer molt aquest ambient de convivència, de superació i solidaritat, i això és fabulós. Jo sempre aconsello a la gent que faci ultres. És una disciplina, per a mi, exemplar.

Per preparar-se un altra cal començar de forma progressiva i poc a poc pujar el nombre de quilòmetres. Comences amb curses de mitjà marató, després puges a 30, 40, 50. Si amb aquestes distàncies et sents bé proves una cursa de 70 o 80 quilòmetres. La gràcia està quan arribes a la distància de 100 quilòmetres. Més de 100 amb molta probabilitat ja són dues nits, fet que fa que siguin encara més dures.

Ultra trails i solidaritat

A part de l'aspecte físic m'interessa molt d'aquest esport la part de convivència i solidaritat. Hi ha molt bon rotllo entre els corredors. Les curses curtes són més individualistes, ja que saps que la gent trigarà més temps o menys temps, però tothom arriba. Però les curses llargues són molt dures i hi ha molta gent que no acaba. Pel camí et trobes molta gent que ha punxat o tu no estàs bé. Es creen lligams. Si quan portes moltes hores veus una persona que no pot més, pares, l'animes i l'ajudes. L'acompanyes durant uns quilòmetres o algunes hores de recorregut, parles amb ell. Això és fabulós! En aquesta mena de curses la majoria de la gent només té com a objectiu acabar sense importar-li el temps invertit o la posició aconseguida.

Ultres i reptes

Normalment la gent quan es presenta a un ultra trail ve suficientment preparada com per acabar-la, sap on posa els peus. La gent no és inconscient. Sempre pot haver-hi alguna excepció, però el 95% de la gent sap el que li espera i s'ha preparat a consciència. Tot i així pot tenir un mal dia, pot fer algun error d'alimentació o hidratació, tenir algun problema familiar o de treball que fa que no estigui suficientment centrat. Tot això són factors que poden fer que no acabis. La meteorologia també pot influir, però menys, ja que anem preparats per això. També depèn de si plou moltes hores seguides o en xàfecs de poca estona, de si ho fa quan portes moltes hores, quan ja estàs molt cansat, tens molta son i a nivell mental pots no estar del tot bé.

Durant el transcurs d'un ultra

Els ultres són molt interessants a nivell de vista interior. Són com una escola de vida perquè els ultres tenen cicles. Tot va bé, estàs en una situació d'eufòria que pot durar una hora o una hora i mitja, després poc a poc et vas cansant i la moral comença a baixar, ja no et sents tan eufòric i arribes a un punt on estàs molt baix de moral. La gràcia és mantenir una mica de moral que et va dient “tranquil en aquests moments no estàs bé, però aviat anirà millor”. Has de superar aquesta fase i et recuperes i tot comença a anar més bé una altra vegada. Entres en una fase positiva on cada vegada estàs millor i millor. Són cicles que es repeteixen al llarg de la cursa. És molt interessant saber controlar això, saber superar els moments difícils. I per això dic que és una escola de vida perquè la vida són cicles. Hi ha moments en què tot va bé i en altres moments les coses no van tan bé. Tots ho hem viscut això. Els ultres són un bon entrenament per a la vida. Quan has estat capaç de superar les baixades de moral i arribes a passar l'arc d'arribada et sents el rei del món. Et dius “puc superar moments complicats” i quan transposes això a la vida de cada dia t'ajuda molt. Hi ha molts corredors d'ultres que ho diuen això. S'ha de viure per entendre-ho!

Durant el transcurs d'un ultra pots experimentar el fet de veure al·lucinacions com pedres pintades, gent que t'envolta i t'aplaudeix o dormir mentre camines. Sovint passa que has fet un tram del qual no recordes absolutament res. És com si et despertessis, però en realitat no has dormit perquè has continuat caminant i no has caigut. Et poses en un estat d'hipersensibilitat: sents més els olors de la muntanya, els colors es realcen, els sorolls són més vius, notes més els canvis de temperatura, ets més receptiu al somriure d'una persona que et trobes pel camí i t'anima, la qual cosa et suposa una càrrega d'energia enorme.

Hi ha corredors que pateixen molt la nit i altres la prefereixen. Per mi la nit és la glòria, tot i que en ultres llargues la segona nit la pots patir molt. De nit em poso música i això m'ajuda. M'agrada veure a poc a poc els estels que s'apaguen. Veure les primeres llums del dia, sentir els crits dels animals que sovint no et veuen a venir i te'ls trobes per sorpresa. Hi ha moltes sensacions.

Depenent de l'ultra pots córrer més o menys trams. Per exemple a l'ultra d'Andorra només corres un 20% del recorregut, la resta són tarteres o pujades tan fortes que no permeten córrer. És rar que algú faci un ultra corrent el 100% del recorregut.

Superar el repte

Quan acabes un ultra i passes l'arc d'arribada et sents el rei del mambo. Aleshores pots dir: “He superat el repte. He superat molts moments difícils.” Et sents com algú fora de sèrie, encara que no sigui veritat, ja que molts altres també ho fan. Però tu l'has fet i això és el que més importa en aquells moments. És tracta d'un repte molt personal i que pot ser diferent per diferent persones. Cadascú té el seu repte particular.

La importància del calçat

El calçat més adequat per fer una ultra trail són les sabatilles de córrer. És important que el calçat sigui lleuger i amortigüi per castigar menys la musculatura, i sobretot que et deixi el turmell lliure, altrament ets molt més propens a problemes de llagues i altres. Normalment al llarg d'un ultra es fan servir dos o tres parells de sabates perquè mentre corres el peu s'allarga i pots guanyar fins a una o dues talles. Al llarg d'una cursa tens el que s'anomenen bases de vida, on els corredors podem deixar preparats els seus sacs amb sabates i roba de recanvi o roba adequada per al tram que li espera.

L'ultra trail d'Andorra

L'ultra d'Andorra és encara molt jove. Va començar només fa tres anys, però hem tingut molt èxit i estem molt contents. També veiem que tenim un bon creixement i més si tenim en compte el context actual en el qual com he comentat hi ha molta competència a França i Espanya. En aquests moments hi ha moltes curses que tenen autèntiques dificultats per mantenir el nombre de corredors de l'any anterior, i això que el nombre de gent que practica aquest esport ha crescut.

Nosaltres hem crescut el 50% del primer al segon any i el 30% del segon al tercer. Estem en una corba ascendent, però és complicat. Cal donar molta qualitat i seguretat, ja que els participants són molt exigents, i és normal, sobretot en alta muntanya.

En total tenim representació de dinou nacionalitats diferents.

A la primera edició els espanyols representaven un 65% de la inscripció. El segon any van ser el 55% i en aquests moments representen el 47%. El nombre d'espanyols inscrits baixa en percentatge, no en quantitat. Els francesos pugen de forma molt ràpida. D'aquí Andorra tenim ni més ni menys que 220 inscrits. Aquí hem creat una addició forta. Els fisioterapeutes i els metges comenten que els hem aportat molta clientela. Quan et poses en aquest tipus de disciplina de seguida surten mals a nivell de genolls. A més, quan s'apropen les dates de les curses et preocupes molt més del normal dels petits dolors que tens a nivell de cames i altres. Els metges estan contents!

Imprimeix