Sortim de l'Ermita de Bruguers seguint els senyals blancs i vermells del GR-92, uns senyals que de fet no deixarem fins al cim. La pujada al castell d'Eramprunyà és el desnivell més fort que haurem de superar. La terra i la roca argilosa modelada per l'aigua i el vent ens acompanyarà durant aquesta pujada i ens sorprendrà per les formes arrodonides de la roca i el gran nombre de balmes i cavitats que hi veurem. Un cop arribats al castell baixarem per una pista per després desviar-nos per un sender a l'esquerra sempre seguint el GR perfectament senyalitzat. El camí ara és més planer i combina trams de bosc amb d'altres més soleis. Arribem a una pista a la collada de la Clota i anem a buscar el GR una mica a la dreta davant nostre. A l'esquerra veiem una creu a peu d'un camí per on baixarem a la tornada. Nosaltres prenem el GR que en diverses ocasions creua una pista. Avancem pel vessant nord de la carena, que atenyem finalment en arribar a una altra pista. Allà hem de deixar un moment el GR per continuar la pista a l'esquerra fins que aquesta es transforma en un sender que ens porta al Puig de les Agulles, nom que rep justament per estar format per un conjunt d'Agulles. Desfem el camí per retornar al GR. Ara la pista va baixant i el GR fa alguna dracera. Aquí el terreny és ben obert i molt exposat al sol. Davant veiem clarament el nostre objectiu, situat, això sí, sobre l'abocador del Garraf, restaurat amb terrasses que intenten minimitzar l'impacte visual d'aquesta instal·lació. Darrera el cim destaquen unes antenes i un radar de forma esfèrica. En acostar-nos al cim el GR deixa finalment la pista i s'enfila per un terreny de matolls i roca calcària fins assolir el cim de la Morella. La vista des d'allà és àmplia tant cap al mar com cap a les muntanyes de l'interior fins al Pirineu. Per tornar desfarem el camí fins a la pista. La seguirem encara en la direcció del Puig de les Agulles però aviat la deixarem per agafar un camí a la dreta que ressegueix l'abocador i que ens en permetrà obtenir una vista més completa i apreciar-ne l'extensió. El camí fa un gir i avança cap a un turó que distingim perquè hi ha una petita estructura que el senyalitza. Nosaltres, però, deixem el llom d'aquesta carena per baixar per un sender que trobem a l'esquerra marcat amb una fita. Després d'unes petites ziga-zagues el camí resseguirà la falda de la muntanya a mitja alçada. Hem de deixar els trencants que trobem a la dreta i que ens conduirien fins a la pista que veiem a sota. Arran de camí trobem un orri força gran i molt ben conservat i en veiem més a la mateixa zona. Més endavant passem per sota el puig de les Agulles, que contemplem ara des d'una altra perspectiva. Finalment el camí s'endinsa a una zona una mica més humida i arriba novament a la collada de la Clota. Ara ja només haurem de recuperar el GR per tornar al nostre punt d'inici.
Pujada a la Morella